Pannetone

Com sempre, després de visitar alguns dels blogs culinaris que m'encanten, em va venir molt de gust de preparar un Pannetone. És un postre típic italià que dóna molt de joc i queda deliciós. L'única pega és que se'm va assecar en 2 dies. Potser seria convenient pensar per quanta gent ha de ser i fer-lo més gros o més petit en funció de les persones que n'hagin de menjar. Una bona opció és congelar-lo després dels llevats.


Ingredients:

- 350 gr. de farina
- 125 gr. de sucre
- 115 gr. de mantega
- 3 ous
- ratlladura de 2 llimones
- 20 gr. de llevat de pastisser
- 10 gr. se sal
- ametlles filetejades
- fruita confitada i panses opcionals (jo no n'hi he posat).

Preparació:

Comencem desfent el llevat amb una mica d'aigua tebia. Hi afegim 100 gr. de farina i formem un panet que deixem llevar tapat amb un drap en un indret calent durant 30 minuts.
Posem a la panificadora la meitat de la farina que queda (125 gr.), el panet que hem deixat llevar anteriorment i una mica d'aigua per tal que quedi un panet com l'anterior i programem l'amassat i el llevat fins que dobli el seu volum.
Quan hagi doblat el volum, hi afegim la resta de la farina, la mantega fosa al bany maria, el sucre ben batut amb els rovells dels ous, la sal i la ratlladura de les llimones. Programem un programa d'amassat fins que quedi una massa susu i brillant.
És el moment d'afegir-hi la fruita confitada o les panses o perles de xocolata resistents a la calor.
A banda, preparem un motlle rodó bastant alt dels cantons forrat amb paper vegetal i untat amb manetga. Hi intriduïm la massa. Hi fem una creu al damunt i hi posem unes quantes ametlles filetejades.
Introduïm el pannetone al forn preescalfat a 200º durant 10 minuts i després el baixem a 180º durant 40 minuts més.

El deixem refredar dins el motlle i llestos!!!

Esos locos bajitos

A menudo los hijos se nos parecen,
y así nos dan la primera satisfacción;
ésos que se menean con nuestros gestos,
echando mano a cuanto hay a su alrededor.

Esos locos bajitos que se incorporan
con los ojos abiertos de par en par,
sin respeto al horario ni a las costumbres
y a los que, por su bien, (dicen) que hay que domesticar.

Niño,
deja ya de joder con la pelota.
Niño,
que eso no se dice,
que eso no se hace,
que eso no se toca.

Cargan con nuestros dioses y nuestro idioma,
con nuestros rencores y nuestro porvenir.
Por eso nos parece que son de goma
y que les bastan nuestros cuentos
para dormir.

Nos empeñamos en dirigir sus vidas
sin saber el oficio y sin vocación.
Les vamos trasmitiendo nuestras frustraciones
con la leche templada
y en cada canción.

Niño,
deja ya de joder con la pelota.
Niño,
que eso no se dice,
que eso no se hace,
que eso no se toca

Nada ni nadie puede impedir que sufran,
que las agujas avancen en el reloj,
que decidan por ellos, que se equivoquen,
que crezcan y que un día
nos digan adiós.

Joan Manuel Serrat

Mini Bretzel

Avui m'han vingut ganes de fer alguna cosa a la cuina, i com que tinc tants pègines web que m'encanten de cuina, les he estat mirant. M'ha estat difícil decidir-me per una recepta o una altra, però finalment he optat per uns mini Bretzel, ja que tenia tots els ingredients i són facilets de fer.
Normalment a tots ens sonen els Bretzel com una mena de pa salat, però aquesta recepta es basa en Bretzel semi-dolços. No són salats, però tampoc no són dolços dolços. Han quedat molt bé, ideals per acompanyar amb un cafè, tè o xocolata desfeta!!
Ingredients: (26 unitats)

- 300 gr. de farina
- 2 cullerades de sucre
- 150 gr. de mantega fosa
- 15 gr. de llevat de pastisseria
- una mica d'aigua tebia
- 1/2 culleradeta de sal

Per a la decoració:

- 1 rovell d'ou
- sucre

Preparació:

Comencem barrejant el llevat amb 5 cullerades d'aigua tebia. Quan el tinguem ben desfet hi afegim el sucre i 4 cullerades de farina. Ho batem enèrgicament i ho deixem reposar dins d'un bol, ben tapat amb un drap, en un lloc ben calentó durant 15 minuts.
Passat el temps, hi afegim la mantega mentre ho remenem bé. Quan s'hi hagi incorporat, hi aboquem la farina amb la sal fins que quedi tot ben barrejat. Ho tornem a deixar llevar 30 minuts en un lloc càlid.
Formem un cilindre amb la massa i el dividim en 26 porcions iguals. Estirem cada trosset fent com una tireta fineta d'un 30 cm. de llargada i fem la forma del Bretzel. Els primers costen una miqueta, però a mesura que se'n van fent, va resultant molt més fàcil.
Finalment els pintem amb el rovell de l'ou i hi espolvorem el sucre per sobre. Ho fiquem al forn a 180º durant uns 10 minuts (això depèn del forn) a la part superior, sempre vigilant que no se'ns cremin. Han de quedar torradets, però no cremats.

Us quedaran uns Bretzel ben bons!!! Bon profit!!!

Stardust

Sembla mentida que haguem estat més d'un any i mig sense anar al cine i ara portem dos diumenges seguits anant-hi. En aquesta ocasió vam veure Stardust, una història fantàstica plena de romanticisme, misteri, acció i ironia. Hi ha escenes molt bones que val la pena veure. És una pel.lícula que recomano. Surts del cine amb la sensació d'haver estat en un altre món durant 2 hores.

Us deixo aquí el link de la pàgina web oficial que està molt bé i us podreu fer una idea de com és la pel.lícula.
http://www.stardustmovie.com/
Aquestes dues imatges són moments de la pel.lícula. En podria posar moltes més, perquè sincerament, totes les que pugui posar són increïbles, però quedaria massa ple de fotos. El millor per veure-les, és anar-hi!!

El orfanato

Diumenge passat vam anar al cine, després de més d'un any i mig de no anar-hi mai. Vam triar "El orfanato", i la veritat és que ens va agradar bastant... no dic res més per aquells que no l'hagueu vist i volgeu anar-la a veure.

Delícies farcides de xocolata blanca

Ahir al vespre vaig estar mirant les webs de cuina que m'agraden i vaig trobar una recepta molt facileta de fer que feia molt bona pinta: unes delícies de xocolata farcides de xocolata blanca (o qualsevol altre tipus de xocolata). Em vaig decidir de fer-les i la veritat és que han quedat molt bones.


Ingredients:

- 160 gr. de mantega
- 150 gr. de sucre
- 250 gr. de farina
- 25 gr. de cacau en pols (Valor)
- 1/2 sobre de llevat químic en pols (Royal)
- trossets de xocolata blanca

Preparació:

Comencem barrejant molt bé amb les barilles la mantega desfeta i calenta amb el sucre fins que quedi ben incorporat.
A part, tamisem la farina, el llevat i el cacau en pols.
Ho barregem tot fins que quedi ben homogeni. Ho emboliquem amb paper film transparent i ho posem a la nevera durant 30 minuts.
Quan ha passat el temps, ho desemboliquem, ho estirem amb un rodillo i fem cercles de 4 i de 5 cm. de diàmetre. A cada cercle de 4 cm. hi posem una porció de xocolata blanca i la tapem amb un dels cercles de 5 cm.
Ho introduïm al forn a 180º durant uns 10 minuts (jo els vaig tenir 20 minuts, perquè el meu forn és bastant lent).

Que aprofiti!!!

Fira de l'intercanvi a Mieres

Diumenge passat (10 de novembre del 2007) vam anar a passar el dia a Mieres, on es feia la fira de l'intercanvi. No hi havíem estat mai i va ser una experiència molt interessant. La gent porta tot de coses seves per intercanviar per altres coses. S'hi veia de tot: sabates, roba, estris de cuina, joguines, pastissos, llibres, etc. Nosaltres no vam portar res, perquè era el primer any i no sabíem ben bé com anava, però vam passar un molt bon dia.
Vam dinar allà mateix botifarra amb pa amb tomàquet i un trosset de pastís fet per les mares dels nens de l'escola de Mieres.
Aquí deixo un petit recordatori del dia.

Greixonera i bombons

Diumenge passat van tornar a venir a casa els meus pares, la meva germana petita i la meva tia de Múrcia, i aprofitant l'ocasió, vaig preparar una recepta que vaig trobar en un dels blogs de cuina que visito diàriament. Casualment, la recepta que volia fer (la greixonera) es fa amb ensaïmades), i feia uns quants dies havia preparat uns espirals a la canyella que tenien tot el gust d'ensaïmada amb canyella. Com que els tenia congelats, perquè en van sortir molts i si no, s'haurien fet durs, en vaig descongelar dos i em van anar molt bé per a preparar aquestes postres.
Us poso aquí la recepta per si a algú li ve de gust provar-la. He de dir que no les tenia totes quan va estar feta, ja que la pinta no era com la del blog, però va resultar molt bona (això sí, ha d'agradar la canyella :P).

Ingredients:


- 2 ensaïmades
- 2 ous
- 250 ml. de llet sencera
- 75 gr. de sucre
- la ratlladura de mitja llimona
- canyella en pols per espolvorejar
- mantega per engreixar el motlle.

Preparació:

Preescalfar el forn a 160º i preparar un motlle allargat de 24 cm. per 10 cm. untat amb mantega.
Tallar les ensaïmades a trossets. Reservar.
En un bol posar-hi la llet, els ous, el sucre i la llimona ratllada i batre-ho amb la batedora elèctrica. Incorporar-hi les ensaïmades trossejades. Incorporar-ho al motlle.
Ficar el motlle al forn durant 20 o 25 minuts, encara que a mi em va trigar gairebé una hora en fer-se'm. Depèn del forn.
Quan es refredi, espolvorejar-lo amb canyella en pols.

Bon profit!!!

P.D. La meva tia va portar uns bombonets de xocolata que van acompanyar la greixonera.

Castanyada II

El dia 1 de novembre vam anar a celebrar la castanyada a Barcelona amb tota la meva família. Aquí sí que ens vam poder reunir tots, però també costa molt!! Vam repetir panellets, castanyes, moniatos, etc.


Vam aprofitar també per celebrar l'aniversari dels meus pares i de la meva tia Encarna de Múrcia que el celebren el dia 2 de novembre, i de regal els hi vam fer una sorpresa comú entre tots els germans: unes entrades al teatre a veure CABARET-EL MUSICAL. Diuen que els va agradar molt!!

Castanyada I

El dia 31 d'octubre vam anar a celebrar la castanyada a Mataró, amb la família d'allà. Aprofitant que havia estat Sant Claudi el dia anterior, ens vam reunir el que vam poder (va faltar algú, és difícil que tots coincidim) i vam celebrar-ho com Déu mana, amb panellets, moniatos... (faltaven les castanyes).

PANELLETS


En Marc va tastar les castanyes a la guarderia, perquè hi va anar la castanyera, i li van agradar força.
Aquí deixo un petit reportatge del dia.

cap al cole...

Aquesta entrada només és per poder posar una foto d'en Marc amb la bata de la guarderia La Mainada. Tot i que ara està súper mimós i només vol estar amb nosaltres, també li agrada anar al cole. S'ha de dir que li agrada molt fer petonets i ens en fa tots els que volem i més, i ara ja els fa a la cara (de vegades als llavis :P).

malaltó

Portem una setmana una mica dolenta. En Marc no va poder anar a la guarderia en tota la setmana passada, perquè ja des de dilluns va començar a estar a 39º de febre. Vam anar a la pediatra de capçalera, a un altre de privat... total, que aquesta nit hem hagut de tornar-lo a dur i li han tornat a receptar antibiòtic perquè té moooolts moquitos.
D'altra banda el vam dur a la visita dels 18 mesos. El pediatra el va medir i pesar i medeix 86,6 cm. i pesa 10,990 kg!!! Diu que està fet una "sardina", llarg i primet. També pot ser que amb aquests dies que no menja gaire hagi perdut algo de pes.
Si tot va bé, esperem demà ja poder-lo portar a la guarderia.

Magranes

Els dijous, a la llar d'infants Mainada, els nens de la classe verda fan experimentació. Des que ha començat la tardor, han pogut gaudir de les característiques d'aquesta estació de l'any. La setmana passada van jugar amb fulles seques, pinyes, castanyes, etc. Avui tocava portar magranes!! L'experimentació ha estat un èxit!!... tot i que en Marc no n'ha volgut tastar gens.

sopes i sucs

Fa uns dies que en Marc ha descobert les sopes i els sucs i li encanten!!! Només fa que demanar la sopa, si li posem el seu menjar i veu sopa a algun lloc (i se'n menja 2 plats!!) o suc quan esmorza o berena. Li agrada el caldo, la sopa de carbassó... i de sucs qualsevol, n'ha provat de taronja, de préssec, de poma, de raïm i préssec, de pinya...

Carta d'una desconeguda

Dijous, aprofitant que divendres era festa, vam baixar a Barcelona a veure la meva família (el meu germà no el vèiem des d'abans que marxés a la Índia, és a dir, abans d'agost!!!) i vam aprofitar per anar al teatre, que feia com 2 anys que no hi anàvem. Vam anar a veure l'obre "Carta d'una desconeguda" de Stefan Zweig interpretada per Emma Vilarasau, Marta Marco, Ivana Miño i Carlota Olcina. L'obra va estar molt bé. És una carta d'amor molt dramàtica, però interpretada amb molt de sentiment que et fa posar els pèls de punta a estones.

"Només vull parlar-te a tu, dir-t'ho per primera vegada; has de saber tots els detalls de la meva vida, que sempre ha estat la teva i de la qual mai no n'has sabut res. Però no coneixaràs el meu secret fins que sigui morta, quan ja no estaras obligat a donar-me cap resposta.... si hagués de continuar vivint, estriparia la carta i callaria com sempre he callat." fragment de l'obra."

Un matí al bosc

El diumenge vam anar a passejar pel bosc per tal de recollir fulles seques, pinyes i tot allò que estigués relacionat amb la tardor. A la Mainada (la llar d'infants d'en Marc) volien posar a cada aula el seu "racó de la tardor", i van encomanar a cada nen i els seus pares que portessin el que haguessin trobat. Nosaltres en vam trobar força, de fulles i pinyes, de moltes mides i classes diferents, i en Marc va anar dilluns ben orgullós de portar els "deures" ben fets.
Un record d'aquell matí: (després vam anar a fer un cafetonet a la Cata per recarregar forces :P)

Cançoner

Fa dies que vull penjar aquesta entrada, però van passant les hores, els dies i no ho he fet. D'avui no passa.
La Montse, la tieta d'en Marc, ens va regalar un cançoner com el que tenien a l'escola bressol on treballava, amb tot de cançons perquè li cantem a en Marc, amb les lletres i els dibuixos molt xulo!!
Aquí hi ha unes quantes de les lletres de les cançons:

De celebracions

Avui hem estat de celebracions. En un sol dia hem celebrat l'aniversari de la nostra cunyada i de la mare d'en Xavier, que fan anys el 2 i el 4 de setembre. Moltes felicitats!!
Ens hem reunit tota la família per dinar i hem passat una bona estona junts, però ara que hi penso, no he fet fotos amb la meva càmera!!! Així que hauré d'esperar a veure si els meus cunyats em passen les seves per poder-les posar, jeje.
Així doncs, aquest "post" es queda sense fotos a l'espera que alguna ànima caritativa me les passi.

Jugant amb els avis!!

És curiós de vegades veure amb què es diverteix un nen petit, com s'ho pot passar pipa repetint 1000 vegades la mateixa acció si algú està pendent d'ell i li segueix el joc. Divendres passat van venir a passar el dia els meus pares i en Marc s'ho va passar molt bé jugant amb ells, fent brometes i rient amb el xumet. Aquí teniu una petita mostra.

Passeig en bicicleta

Fa una setmaneta ens van entrar ganes d'anar a mirar bicicletes al Decathlon de Girona (només de mirar), però la veritat és que teníem moltes ganes de tenir-ne una (de moment només una, a la llarga dues, clar) i finalment la vam comprar. És aquesta.
La setmana passada vam anar a fer proves per uns carrers d'aquí sobre, per veure si encara sabíem muntar en bici :P, i sí, encara en sabem!! I avui hem baixat al passeig de mar i hem fet una bona volta (ens anàvem turnant). Ara ja tenim ganes de comprar-nos-en una altra i una cadireta per en Marc per poder anar tots 3 a fer excursions en bicileta.

Normalitat

Les vacances ja fa dies que se'ns van acabar, però anem aprofitant els dies de festa que tenim i fa sol per anar a la platja, sortir i fer aquelles coses que a l'hivern no podem fer. Com veieu, en Marc també disfruta mooolt fent xip xap a l'aigua (tot i que sigui freda) "nadem, nadem, nadem...." o a la seva piscineta particular, que fa furor entre tots els nens de la platja ;)

Un apunt

Aquestes vacances les hem passat per aquí a prop. Vam estar uns dies a Salou, en un hotelet molt a porp de Port Aventura (on per cert també hi vam anar) disfrutant del bon temps, les piscinetes, en Marc...
Després vam anar a un càmping de la Costa Brava a passar-hi 3 o 4 dies més i a casa dels pares i sogres, a que poguessin disfrutar també d'en Marc i de la nostra companyia.
Les vacances han passat molt ràpid, i ara ja tornem a ser a la mateixa rutina de sempre, però quan fa solet i calor, també baixem a la platja a fer un banyet. És la sort de viure en un poble en plena Casta Brava.
Aquí deixo un record de les vacances.

Benvinguts!!

Benvinguts a aquest nou blog!!

Diana